MARE, PARE: GRÀCIES PER APUNTAR-ME A MÚSICA!
Conversa entre una mare i el seu fill després del Concert de Santa Cecilia.
Beneixama, Novembre 2008.
Fill: Mare, t’ha agradat el concert?
Mare: Preciós, preciós. La banda sonava de categoria. Molt bonico tot, ademés, hui n’éreu molts, no?
Fill: Si si, la veritat que ha eixit tot prou bé… doncs si, n’érem prous, ademés per què hui ja han tocat els que entren enguany. Saps qui son?
Mare: Clar, els he reconegut de seguida. Ademés, tenia als seus pares al costat i estaven molt emocionats.
Fill: Es què és bonico, eh? Encara me’n recorde jo quan vaig entrar a la banda. Estava súper nerviós! No en vaig pegar una, però mira ara, ven-los passar i fent-se grans al meu costat. Xe, hui estic molt content!
Mare: I tu que no volies estudiar música… si encara m’ho tindràs que agrair.
Fill: Ai clar que si, tota la vida t’ho agrairé. T’imagines si no t’haguera fet cas quan em dies que la música és molt bonica, que a la banda hi ha molt bon ambient, que es fan molts amics, entre altres, per què ‘me’n vas donar per un tubo’.
Mare: Però tenia raó o no?
Fill: Ai clar que en tenies, i en tens. Tu te’n recordes quan tenia 8 anyets, que vaig començar a anar a classes, allí, on assajava abans la banda, dalt de correus?
Mare: Clar que si. Jo no se que feies, però sempre te n’eixies antes de casa i tornaves prou després d’haver-se acabat les classes. A saber….
Fill: Mare Déu! Què records! I després, ja en passar el quart curs, ens portaveu a Villena al Conservatori. Allí també ho vam passar bé… Ah, per cert! M’han dit que l’any que bé, els xiquets que vulguen estudiar música podran fer-ho a l’Escola de Música pròpia de la banda.
Mare: Xe, com és això?
Fill: Doncs crec que el Conservatori de Villena no ens oferta els instruments que nosaltres necessitem a la banda, vull dir, per a donar-los-els als xiquets que comencen a estudiar. Així que ho vam estar parlant en els amics músics dela Canyada i entre les dos farem una Escola Comarcal. És a dir, l’any que ve, la banda oferirà els instruments que més ens convinguen i els xiquets podran elegir.
Mare: I quan acaben quart, fan la prova d’accés al Conservatori o continuen ací?
Fill: Segons tinc entés, tenen la possibilitat de fer les dos coses, ja que també oferiran fer cinqué i sisé a l’Escola. I saps que et dic? Que ho veig molt be, perquè estos dos cursos aporten més coneixements al músic, a entendre millor la música i a disfrutar-la més, si cal.
Mare: Què fàcil ho teniu ara. Abans no era així. Ja m’haguera agradat a mi…
Fill: La veritat és que si, per què a tu ni siquiera et donarien l’oportunitat d’estudiar música.
Mare: Aiiiii, fill meu. Abans les coses eren molt diferents. Eixa espineta la tinc clavaeta en el cor, i si puguera ara, estudiaria música. Però ja sóc molt major.
Fill: Mare, mai és tard. Diuen que la música no te edat. Ademés, també m’he enterat que la directiva ha proposat fer una Escola de Música per a Adults.
Mare: A vore a vore… explica’m què vol dir això de l’Escola de Música per a Adults.
Fill: Ai mare, és precís ara? Me se fa tard al sopar.
Mare: Va, ara m’ho tens que contar.
Fill: Doncs que van a fer cursos per a estudiar música per als més majors, per al qui no va poder estudiar quan era jove, per al qui va ser músic i ara li agradaria tornar ser-ho o per al qui sempre li ha agradat saber un poquet més de música, ja saps, per a llevar-se eixa espineta que dius tu.
Mare: Ho dius de veres? Aleshores faran les classes a poqueta nit, no? Vull dir, adaptades més o menys als horaris de feina?
Fill: Si si, clar.
Mare: Be, i…
Fill: Mare, demà continue contant-teu! De segur que estan ja tots en taula. Mira! Sens? La traca…
Mare: Ale, tira tira. Cuidaet, eh?
Fill: Siiiiiiii. Adeu.
Bones Festes!
Aurora Payá